Estudià pintura, escultura i arquitectura a Viena i, el 1900, ingressà a l’Escola de Belles Arts de París. El 1910 començà a experimentar en una notació del moviment per tal d’alliberar la dansa de la música. El 1913 obrí un taller de dansa a Munic, i poc després una escola a Monte Verità, a Ascona (Itàlia). Després de la Primera Guerra Mundial tornà a Alemanya, on obrí diversos centres Laban. El 1936 les autoritats del nacionalsocialisme, interessades per les seves composicions plàstiques i moviment de massa, li encarregaren l’organització dels jocs olímpics. El 1937 fugí d’Alemanya per establir-se a Weybridge, Gran Bretanya, on fundà el Laban Center i desenvolupà les seves teories relacionades amb el moviment del cos i els seus mètodes d’escriptura del moviment. El seu mètode de notació del moviment, conegut amb el nom de Labanotació, és considerat el més elaborat i precís que s’ha realitzat sobre l’escriptura del moviment.