Deixeble d’O. Respighi i G.F. Malipiero, es graduà al Conservatori de Parma el 1921. Impulsor de diferents iniciatives musicals, cal destacar la seva tasca des dels càrrecs de director del Teatro Comunale de Florència (1936-44) i director artístic del Teatro alla Scala de Milà (1947-49) i del Festival de Venècia de Música Contemporània (a partir del 1959). Professor d’història de la música a la Universitat de Perusa, fou també un destacat crític musical. Malgrat l’ampli ventall d’activitats a les quals es dedicà, deixà un catàleg d’obres força extens. Influït en les primeres composicions per Malipiero, posteriorment evolucionà cap a un llenguatge més personal i que denota l’empremta de la música impressionista francesa. El seu Stabat mater (1933) i les 3 Cantate sulla Passione di Cristo (1950) es consideren les dues obres més representatives del seu catàleg.