Nicolas-Antoine Lebègue

(Laon, Picardia, ~1631 — París, 1702)

Compositor, organista i clavicembalista francès.

D’origen humil, rebé la primera educació musical a Laon, probablement a càrrec del seu oncle, un músic local. Fou organista a Saint-Merry (París) des del 1664 i organista del rei des del 1678. En la seva època assolí un èxit considerable com a compositor, com ho palesen les nombroses reimpressions de les seves obres per a clavicèmbal. També fou molt conegut pel seu coneixement i pràctica de l’art de l’orgueneria. Fou així mateix un prestigiós i influent professor d’orgue, que tingué com a deixebles N. de Grigny, F. Dagincour i J.N. Geoffroy. De la seva producció musical es conserven un volum de motets i diversos llibres de peces per a clavicèmbal i orgue. La seva música per a clavicèmbal és acuradament escrita i denota la influència de J.Ch. de Chambonnières i L. Couperin. En la producció per a orgue es mostra com un autèntic innovador, tot rebutjant el contrapunt de caràcter més sever practicat per músics com F. Couperin o G.G. Nivers. L’excepcional estructura de Les pièces d’orgue (1676) exigeix un instrument de múltiples recursos i un organista excepcionalment dotat.