Segon fill de Ferran III d’Augsburg, el 1658 fou coronat rei de Germània i emperador romà. Home culte, rebé una completa educació humanística i fou un gran protector de la música. Durant el seu regnat, Viena es convertí en un centre musical de primer ordre i, de manera especial, de desenvolupament de l’òpera italiana. Entre els compositors que tingué al seu servei hi hagué, per exemple, G.F. Sances, A. Draghi, M.A. Ziani, G.B. Bononcini o J.J. Fux. Leopold tocava diversos instruments, com ara el violí i la flauta, però destacava especialment com a clavicembalista. També fou un compositor prolífic; n’han pervingut òperes, ballets i àries, moltes de les quals eren incloses en espectacles de la cort, així com nombrosos exemples de música sacra, reflex de la seva profunda religiositat. Entre les seves contribucions a la música cal destacar la creació d’un gènere conegut amb el nom de sepolcro, un oratori breu que s’interpretava durant la Setmana Santa, i la composició de música per a una sèrie de comèdies que foren el germen del futur singspiel. Les seves composicions, pel que fa a la qualitat, van més enllà del que es podria esperar d’un mer aficionat i tenen una categoria notable, especialment les obres religioses.