Portà a terme la major part de la seva activitat professional a Itàlia. Pertanyia a una família benestant vinculada al ducat de Loren, i el seu pare tenia un càrrec a la cort. La seva formació musical començà a la catedral de Saint-Rombaud, on ingressà com a nen cantor el 1562, sota el mestratge de Séverin Cornet. L’any 1572 es desplaçà a Lisboa, i possiblement hi feu de mestre de capella. Després de l’annexió portuguesa del 1580 per part de la corona de Castella, Mel marxà a Roma, i és probable que estudiés amb Palestrina. En aquesta ciutat publicà les seves primeres obres i es beneficià de la protecció de membres de l’aristocràcia i de l’estament eclesiàstic. Cap al 1583 es trobava a Venècia i el 1584 obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Rieti, on estigué durant molt poc temps. Després de viatjar per Itàlia, el 1587 s’establí a Lieja, on entrà al servei del duc Ernest de Baviera com a mestre de capella. El 1591 anà novament a Itàlia i treballà a Magliano, però possiblement retornà als Països Baixos abans de morir. Fou un compositor molt prolífic. Compongué obres religioses i molta música profana, especialment madrigals.