Feu els vots com a monjo benedictí a Solesmes, el 1877. Ordenat el 1879, posteriorment fou prior del monestir (1902-08). Es consagrà a l’estudi del cant gregorià sota la direcció de Dom J. Pothier, el qual substituí com a mestre de capella a Solesmes el 1889. El 1887 començà a concebre la idea del seu monumental treball titulat Paléographie Musicale, per tal de defensar el Liber gradualis (1883), que havia estat atacat pels seguidors de les edicions oficials del cant gregorià, com Pustet de Ratisbona. Aquest treball, el primer volum del qual aparegué el 1889, conté reproduccions facsímils de manuscrits gregorians i els comentaris de l’autor. El 1904 fou nomenat membre de la comissió per a elaborar la nova edició oficial dels cants del Vaticà encarregada pel papa Pius X. Mocquereau fou el primer que aplicà un mètode objectiu en l’anàlisi del cant gregorià. Entre altres temes, estudià la relació entre l’accent del llatí i la melodia gregoriana. La seva prioritat era especificar de manera exacta el ritme del cant gregorià.
Bibliografia
- Amengual Abraham, Francesc: La música religiosa en Mallorca: recopilación de los escritos de los Rdos. Pp. Fr. Pohtier, Uriarte, Villalba y Mocquereau, Est. tip. de Francisco Soler Prats, Palma de Mallorca 1905