Entre el 1726 i el 1734 fou mestre de capella a la catedral de Fano. Després d’una breu estada a Pesaro, exercí el mateix càrrec a la catedral de Fermo. La seva acceptació com a membre de l’Accademia Filarmonica de Bolonya el 1746 marcà un punt d’inflexió en la seva carrera musical. El prestigi que adquirí es reflectí en l’augment del nombre d’encàrrecs i fou a partir de llavors que compongué les obres més importants del seu catàleg. Escriví gran quantitat d'opere serie per als principals teatres de Venècia, Roma, Milà i Torí. El 1767 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Urbino, però fou excusat dels seus deures fins el 1768 per tal que pogués acabar la supervisió de la seva òpera Demetrio. Com a director dels cèlebres cor i orquestra de Poveri Derelitti de Venècia, compongué oratoris, diverses col·leccions de motets per a solista amb acompanyament d’orquestra, obres sacres per a cor femení i concerts per a violí i violoncel que s’interpretaven durant els serveis de vespres. Entre els oratoris destaca L’innocenza rispettata (1749) i de la producció operística cal citar La clemenza de Tito (1748), Adriano in Siria (1750) i Olimpiade (1766), totes elles amb llibret de P. Metastasio.