El cognom del seu pare era Sanders, però adoptà el de la mare. Estudià violí amb J.P. Solomon i demostrà unes magnífiques aptituds. Debutà el 1796 i a partir d’aleshores inicià una sèrie de recitals per Londres i de rodalia que durà vuit anys. Fou amic de John Field. El 1804 emmalaltí per causes desconegudes i morí a vint anys d’edat, fet que causà una forta commoció ja que se li augurava un futur prometedor. El seu llegat fou curt, i del seu catàleg d’obres -compostes només en tres anys-destaquen la Fantasia i Sonata en do menor, amb una fuga homenatge a J.S. Bach, les sonates opus 3, diverses sèries de variacions i quatre sonates per a violí i piano. Alguns crítics destacaren l’existència de trets preromàntics en la seva obra.