Deixeble de Longí a Atenes i de Plotí a Roma, passà molt de temps a Sicília. Tot i polemitzar amb el cristianisme, en matèria musical adoptà punts de vista molt pròxims als que fixà ben aviat l’Església. Acusà la música seglar de sensualisme, i en el seu De abstinentia mostrà que la dansa i la música distreuen l’home del fonamental, la concepció de Déu, a la qual només pot arribar mitjançant el silenci i la pura reflexió. En el seu comentari a L’Harmonia de Ptolemeu mostrà els seus sòlids coneixements musicals, discutint aspectes del càlcul intervàl·lic proposat per aquell, així com qüestions d’acústica. Tanmateix, un dels aspectes històricament més rellevants del comentari són les citacions de tractats de música anteriors -Sobre la diferència entre les teories musicals de Pitàgores i Aristoxen, de Dídam; Compendi de música, d’Heràclides; Sobre música, de Teofrast, etc.-, dels quals, en certs casos, només es conserven aquestes traces.