Destinat al sacerdoci, quan encara era un nen començà a cantar en els drames que els jesuïtes organitzaven al seu col·legi de Bonn. El 1736 anà a Munic, on treballà al servei del príncep elector de Colònia i estudià cant, i l’any següent, a Bolonya, per ampliar els seus coneixements. Durant el període 1742-52 actuà en diversos teatres europeus. El 1753 era al servei de la cort portuguesa a Lisboa i el 1755 es traslladà a Madrid. Abandonà la Península Ibèrica el 1759 per anar a Nàpols. Durant els anys seixanta fou un dels cantants més importants d’Itàlia i el 1770 entrà al servei de Carles Teodor a Mannheim. També viatjà a París (1772), on cantà als Concerts Spirituels i conegué W.A. Mozart, el qual, tot i que li retragué certes mancances tècniques, escriví el paper d’Idomeneo especialment per a ell i també l’ària Se al labbro mio non credi, KV 295 (1778). Fou elogiat per la seva àmplia tessitura i tècnica del legato.