Fou el darrer fill de l’emperador Leopold II i germà del seu successor, Francesc I, i arxiduc d’Àustria. Els seus interessos en política foren pràcticament nuls, en part per la posició que ocupava en la línia successòria de la casa dels Habsburg. Emprengué la carrera eclesiàstica i fou nomenat arquebisbe d’Olomouc, a Moràvia. Gran amant de la música, a partir del 1803 es convertí en alumne de L. van Beethoven, a qui admirava i a qui feu de mecenes. Mantingué una relació molt estreta amb el compositor fins que aquest morí. Beethoven, agraït, li dedicà un gran nombre d’obres, entre les quals destaquen el Trio per a piano, opus 97 -anomenat precisament ’Arxiduc'-, i la Missa solemnis, opus 123, i també diverses sonates i concerts per a piano.