A vint anys cantava al teatre de l’Òpera i en diverses esglésies d’Hamburg. Establert com a cantant, director i compositor de prestigi a la cort de Brunsvic-Wolfenbüttel, hi estrenà les seves primeres obres escèniques: la pastoral italiana Endimione (1700) i les òperes sacres Salomon i Daniel, ambdues del 1701. El duc Anton Ulrich l’envià a Venècia per completar la seva formació musical en l’estil operístic italià. Allí conegué C.F. Pollarolo, T. Albinoni, F. Gasparini i F.A.M. Pistocchi. Altra vegada a Alemanya, fou nomenat mestre de capella de la cort de Meiningen. El 1707 s’establí definitivament a Wolfenbüttel, on compongué més de trenta òperes alemanyes i fou director d’orquestra, productor d’òperes i traductor i arranjador d’òperes italianes. Juntament amb J.G. Conradi, J.S. Kusser, R. Keiser i G.Ph.Telemann, exercí un important paper en la història de l’òpera barroca alemanya. La música escènica de Schürmann mostra l’èxit de l’amalgama entre l’estil operístic del nord d’Alemanya, especialment d’Hamburg, i les pràctiques italianes assimilades a Venècia. El seu gran lirisme i color orquestral denoten clarament una progressiva inclinació cap a l’estil clàssic.