Estudià al Gymnasium Jesuïta de Praga i es graduà en filosofia a la universitat. Feu de cantant i violinista i, posteriorment, d’organista. Fou l’autor més prolífic d’obres per a orgue del segle XVIII, malgrat que cap de les seves composicions no li fou publicada en vida. Demostrà una tècnica compositiva pròpia del darrer Barroc, amb una notable imaginació harmònica, àmplia expressivitat i gran dificultat. Les seves obres sacres es caracteritzen per un estil contrapuntístic arcaic: té quatre misses i nombroses peces menors (motets, en gran part), algunes d’elles en forma fugada. La producció per a teclat es completa amb almenys cinquanta peces (preludis, tocates, fugues i fantasies). Escriví l’obra pedagògica Fondamenta pro organo (1833), copiada i usada posteriorment per diversos professors d’orgue, la qual cosa demostra la influència i el prestigi d’aquest autor.