Estudià filologia clàssica i musicologia a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de J.A.Ph. Spitta i es doctorà el 1891. Fou secretari permanent de la comissió prussiana per a la publicació de Denkmäler deutscher Tonkunst ('Monuments de la música alemanya'). Publicà nombrosos assaigs en diverses revistes, així com per a Allgemeine deutsche Biographie ('Biografies alemanyes'). El 1917 fundà l’Institut de Recerca Musicològica, que posteriorment esdevingué l’Institut Nacional de Musicologia Alemanya, i edità la seva publicació "Arxiu de musicologia". Fou professor a la Hochschule für Musik i a l’Acadèmia de la Música Litúrgica des del 1909. Destacà per un coneixement profund de la música barroca, i en particular de la música per a teclat alemanya i holandesa d’aquest període.