S’especialitzà en filologia romanogermànica i literatura clàssica espanyola a la Universitat de Petrograd (1921-24). També feu estudis de postgrau de teatre a l’Institut per a la Història de les Arts (1923-29). Musicalment fou un autodidacte i només rebé algunes lliçons de direcció de N.A. Malko a la meitat de la dècada del 1920. A partir del 1923 exercí la docència en diversos centres d’educació superior a Petrograd -Leningrad des del 1924-, com el conservatori, on fou professor des del 1939. També fou director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad i editor de la seva editorial (1934-41). Fou el crític musical i teatral soviètic més important entre els anys 1920 i 1930. Els seus estudis sobre compositors soviètics foren especialment significatius.