Filla d’una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori de Praga i feu el seu debut a Tbilisi el 1857. Després d’actuar els anys següents a Odessa i Constantinoble, el 1863 cantà a Torí i el 1864 ho feu a Spoleto i Bolonya (Ernani i Guillaume Tell). El 1867 fou escollida per a l’estrena italiana de Don Carlo a Bolonya, i dos anys més tard, per a La forza del destino a la Scala, en una versió revisada pel mateix Verdi. També a la Scala, fou la primera Aïda representada a Itàlia (1872) i la primera soprano del Rèquiem verdià (1874). Després d’aquesta data, els seus papers no verdians foren Alice (Robert le diable) i Raquel (La juive). La seva darrera aparició pública tingué lloc a la Scala el 1879 amb el Rèquiem de Verdi. La seva veu especialment dramàtica, poderosa i brillant en tota l’extensió, la convertí en una intèrpret magnífica del repertori del compositor italià.