En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec. Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres. El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi. La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm. Les cordes, en nombre de dotze (sis dobles cordes o ordres), són fixades a un cordal i alçades per un pont pla. Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre. El nom de bandúrria prové del llatí tardà pandurium, i aquest del grec pandoura. A l’Edat Mitjana, però, la confusió de noms era considerable, i s’utilitzaven de manera poc definida els termes bandola, mandola, mandúria, mandúrria, etc. La bandúrria medieval consistia en un cos ametllat fet d’un sol bloc de fusta, amb un claviller inclinat enrere en forma de falç i decorat amb una talla. Tenia tres cordes, l’esquena era bombada i la taula harmònica incloïa una roseta. Al Renaixement, el nombre de cordes augmentà a 4 i la caixa de ressonància deixà de ser d’una sola peça i esdevingué de costelles, com el llaüt. Als segles XVII i XVIII evolucionà a poc a poc cap a l’instrument de caràcter popular actual: cos petit, 4 o 5 cordes dobles tocades amb pua i tessitura aguda. Al segle XIX s’afegí el sisè ordre i es començaren a usar cordes metàl·liques en lloc de les de tripa, motiu pel qual canvià radicalment de sonoritat. Des d’aleshores s’empra en tota mena de formacions populars, com estudiantines i rondalles, juntament amb guitarres i llaüts. Al principi del segle XX, s’anà consolidant una tècnica cada cop més virtuosística, que culminà amb la creació d’orquestres i formacions de la categoria de l’Orquestra Ibèrica (1928), dirigida pel virtuós Germán Lago, o el Quartet Aguilar (1923), a qui Joaquín Turina dedicà La oración del torero (1925).
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Minguet i Irol, Pau: Reglas y advertencias generales para tañer la bandurria con variedad de sones, danzas y otras cosas semejantes..., Joaquin Ibarra, Madrid ~ 1754
- Minguet i Irol, Pau: Reglas y advertencias generales para tañer la guitarra, tiple, y vandola, con variedad de sones, danzas, y otras cosas semeantes... al estilo castellano, italiano, catalàn, y francès..., Joaquin Ibarra, Madrid ~ 1754