Vida
Fou un dels músics flamencs actius a Itàlia més notables de la generació de Josquin Des Prés. Cap al 1471 era al servei de la cort milanesa dels Sforza. Durant els dos anys següents estigué a Flandes per tal de reclutar cantors per a la capella de Galeazzo Maria Sforza. Novament a Milà, s’ocupà dels cantori de camera, una part de la capella musical dels Sforza. Arran de la mort del duc (1578), Weerbeke marxà a Roma, on serví a la capella papal entre el 1481 i 1489, any en què retornà a Milà, cridat pel duc Lluís I. Des del 1495 estigué al servei de la capella musical de Felip el Bell, duc de Borgonya, tot i que continuà mantenint contactes amb els Sforza. Entre el 1500 i el 1509 romangué a Roma com a cantor de la capella papal. Durant la seva vida obtingué diversos beneficis. L’any 1517 figurava com a canonge de l’església de Santa Maria ad Gradus de Magúncia. Escriví diverses misses, de les quals es conserven vuit de completes i algunes seccions aïllades, i molts motets. També se li han atribuït cinc cançons profanes. De tots els compositors flamencs actius a Itàlia durant aquests anys, Weerbeke és el que mostra un estil més italianitzat.
Obra
Misses
Credo, 4 v. (publ. 1505); Credo cardinale, 4 v. (publ. 1505); Missa ’Ave regina coelorum', 4 v. (publ. 1507); Missa ’Et trop penser', 4 v. (pub. 1507); Missa octavi toni, 4 v. (publ. 1507); Missa ’O venus banth', 4 v. (publ. 1507); Missa ’Se mieulx ne vient', 4 v. (publ. 1507); Missa ’N’as tu pas', 4 v. (publ. 1509); Missa brevis, 4 v.; Missa ’Princesse d’amourettes', 4 v.
Motets
33 motets (31 a 4 v.; 2 a 5 v.), entre els quals: Adonai sanctissime Domine Deus, 4 v. (publ. 1502); Ave domina sancta Maria, 4 v. (publ. 1502); Ave verum corpus, 4 v. (publ. 1503); Verbum caro factum est, 4 v. (publ. 1503); Beata gens cuius est Dominus, 4 v. (publ. 1505); Dulcis amica Dei digna/Da pacem Domine, 5 v. (publ. 1508); Alma redemptoris mater, 4 v.; Ave mater gloriosa, 4 v.; O virginum praeclara, 4 v.; Salve virgo salutata, 4 v.
Diversos
1 magníficat, 1 Lamentacions de Jeremies, 1 chanson d’autenticitat segura (La stangetta, 3 v.)