Estudià musicologia a les universitats de Göttingen i Berlín i es doctorà amb una tesi sobre l’Escola de Notre-Dame. Entre els seus mestres destaquen F. Ludwig, J. Wolf, A. Schering, F. Blume i E. Hornbostel. Al mateix temps estudià matemàtiques, filosofia i psicologia, francès i llatí medieval. El 1933 esdevingué professor adjunt de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Leipzig, del qual posteriorment fou nomenat director (1944). Treballà en diferents universitats alemanyes i nord-americanes. El 1949 fundà l’Institut Musicològic a la Universitat d’Hamburg, i el 1956 fou nomenat catedràtic de musicologia a la Universitat de Göttingen. El seu àmbit de recerca incloïa estudis etnomusicològics sobre les relacions entre les cultures de l’Orient i de l’antiguitat i les europees. Durant els darrers anys de la seva vida examinà amb detall el sistema tonal i les arrels orientals dels gèneres i estils de la música bizantina. En les seves investigacions feu sempre un examen exhaustiu de les fonts d’informació, tot combinant el mètode de treball de la musicologia sistemàtica amb el de l’historiador. També realitzà una contribució important a l’estudi de la música de l’època medieval, i de la darrera etapa creativa de J.S. Bach.