divertiment

m

Música

Terme de significat molt poc precís que a la segona meitat del segle XVIII designà una peça ’de circumstàncies’ o d’entreteniment, formada per un seguit de fragments, sovint danses.

Conreat especialment a Àustria, és gairebé el mateix que la serenata, el nocturn o la cassació. Algunes obres serioses (quartets de corda, sonates per a teclat) de J. Haydn i d’altres compositors contemporanis seus duen també el títol de divertimento; d’aquí prové l’ambigüitat del terme. Posteriorment, ja al segle XIX i, sobretot, al XX, designà una obra d’estructura molt lliure, sovint concebuda per a un conjunt cambrístic (Divertiment per a cordes de B. Bartók).