Fill d’un pastor cristià fonamentalista, començà a cantar a l’església del seu pare, però ben aviat s’integrà en grups de doo-wop i es convertí en la principal estrella de la discogràfica Motown. La seva veu de tenor abraçava tres octaves, i el seu ampli repertori comprenia balades romàntiques, rhythm-and-blues, pop i el soul més frenètic i sofisticat, amb constants referències jazzístiques. Destacà en aquest estil, perquè introduí en les seves cançons lletres compromeses que incloïen reivindicacions polítiques. Un dels seus discos més populars fou What’s going on (1971), que es convertí en el símbol de la redefinició del soul. El 1982 aconseguí un premi Grammy a la millor actuació masculina de rhythm-and-blues. Els problemes amb les drogues i les depressions marcaren els últims anys de la seva vida, fins que, durant una discussió, el seu pare li disparà un tret mortal.