Feu els primers estudis musicals a Brno; serví com a soldat en la Primera Guerra Mundial, i el 1919 continuà els estudis al conservatori de la seva ciutat natal, acabat de fundar. Fou alumne de L. Janácek (1920-22). La seva obra més coneguda és l’òpera Šarlatán ('El xarlatà', 1934-37). És especialment interessant la seva música de cambra, de la qual destaquen 4 quartets, espaiats en el temps, el Quintet de vent, opus 10 (1929), o la Suite per a oboè i piano, opus 17 (1939). Escriví música d’escena per a R.U.R., de K. Capek, o Wozzeck de G. Büchner, entre d’altres. Al desembre del 1941 els nazis el conduïren al camp de Terezín; allà va arribar a compondre diverses peces. Una d’aquestes composicions, Ctyri písne na slova cínské poezie ('4 Cançons sobre poesia xinesa', 1944), encarregada pel baix Karel Berman, plasma l’esperança dels presoners "en un dia renascut". Però potser la més interpretada de totes les obres compostes els anys d’internament és Estudi per a cordes (1943), un cant als valors humanistes que el guiaven. El 1944 fou traslladat a Auschwitz, on morí. L’ús de la polirítmia és un dels trets característics de les seves obres.