Estudià composició amb R. Wagner-Régeny a la Musikhochschule del Berlín Est (1952-58) i a continuació entrà a l’Akademie der Künste, on es perfeccionà amb H. Eisler (1958-60). El 1964 ingressà a la Komische Oper, on pogué unir les seves aficions teatrals i musicals. El seu estil s’organitzà sempre al voltant d’un eficaç sentit del dramatisme escènic. Sensibilitat i delicadesa coexisteixen amb explosions de paroxisme dins d’una volguda imprecisió harmònica que fa de l’atonalisme un element dramàtic més. A partir dels anys seixanta es decantà cap a un compromís més accentuat envers les tècniques contemporànies, amb un clar ús del serialisme i la música electrònica, com en el cas de Galilei (1966). Del seu catàleg cal destacar els diversos concerts (per a violí, per a piano, per a violoncel) i les òperes Judith (1979-81), Graf Mirabeau (1989) o Die unendliche Geschichte (‘La història inacabada’, 1997), a part de l’oratori Holofernes. Fou director artístic del Kammeroper Rheinsberg, des del 1991, i fundador i director del festival de música de Rheinsberg.