El 1948 començà els estudis de piano amb J. Amparán, i el 1952 ingressà al Conservatori Nacional de Música, on estudià harmonia amb R. Halfter. Posteriorment perfeccionà el piano amb A. Brendel i A. de Larrocha i cursà acústica i música electrònica a la Schola Cantorum de París. El 1957 esdevingué pianista titular de l’Orquestra Simfònica Nacional i professora d’acústica a l’Instituto Politécnico Nacional. Compongué obres que mostren un domini de les tècniques d’avantguarda provinents de Darmstadt, com el control dels procediments aleatoris que especifiquen durades exactes, dinàmiques precises i articulacions. El 1970 cofundà el Festival Hispanoamericano de Música Contemporánea i creà la Camerata de México. L’any 1981, l’Orquestra Simfònica Nacional estrenà el seu concert per a piano amplificat i orquestra Arcana, que ella mateixa interpretà. Amb la mateixa formació estrenà Esferas poéticas el 1983.