Nascut en una família benestant de la burgesia catalana, es casà amb Montserrat Tusell, matrimoni gràcies al qual s’endinsà en el món de les assegurances. Home profundament religiós, presidí la Federació de Joves Cristians, moviment apolític del qual fou un dels principals impulsors. El 1935 fou nomenat director del diari "El Matí", càrrec que deixà en haver de fugir de Barcelona el 1936. Després de passar per França i Itàlia, la família s’establí a Sevilla, i el 1939 a Madrid, on Millet continuà en el món de la banca i les assegurances. De retorn a Barcelona, conscient de la situació de la llengua i la cultura catalanes, es dedicà al mecenatge cultural, que vehiculà a través de la Benéfica Minerva, creada el 1943. La Minerva patrocinà escriptors, historiadors i entitats com l’Institut d’Estudis Catalans o l’Esbart Verdaguer. El 1947 fou el secretari de la Comissió Abat Oliba, organitzadora de la festa d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Presidí l’Orfeó Català (1951-67) i fou un dels fundadors d’Òmnium Cultural.