farandola

f
Música

Dansa popular provençal coneguda sovint amb el terme francès farandole que s’interpreta en cadena alternada d’homes i dones, amb acompanyament de flauta i tamborí, usualment de compàs binari compost i tempo moderat.

La tradició remet el seu origen a la Grècia clàssica, d’on sembla que fou portada pels mariners fenicis a les costes de Marsella, i des d’aquí s’estengué a les regions meridionals franceses i també al País Basc i Catalunya. Ha estat utilitzada evocativament per V. D’Indy (Suite, opus 91), D. Milhaud (Suite provençale, opus 152a, i Suite française, opus 248), G. Bizet (L’Arlésienne) i C. Gounod (Mireille).