És anomenada també cant de comunió. El cant dels salms amb antífona -una de les més primitives és Gustate et videte, del salm 33- és testimoniat des del segle IV. Els versets s’anaren perdent amb la desaparició de la comunió dels fidels i aquest cant restà reduït a la simple antífona; la reforma del concili II del Vaticà els ha restablert. Les antífones més primitives provenen dels Salms; posteriorment, n’hi ha moltes que són extretes de l’evangeli del dia. Les melodies, en general, són sil·làbiques, poc ornamentades. El tractament polifònic d’aquest cant es redueix pràcticament al Lux aeterna de la missa de difunts.
f
Música