Respecte al text de l’ordinari de la missa, cal destacar que en el rèquiem se suprimeixen el glòria i el credo i es modifica el text de l’agnusdei. En el propi, l’al·leluia se substitueix per un tractus. Des del final del segle XV existeixen composicions polifòniques de parts del rèquiem. El més antic que es conserva compost com a obra unitària és el de J. Ockeghem, la constitució del qual no coincideix del tot amb l’estructura coneguda actualment, establerta pel papa Pius V l’any 1570. En generalitzar-se la composició de rèquiems s’establí la tradició d’incloure no sols l’ordinari, sinó també el propi. Inicialment es mantingué el costum de cantar el Dies irae en cant pla. Els compositors del segle XVI deixaren nombrosos rèquiems, entre els quals els de C. de Morales, F. Guerrero, G.P. da Palestrina, R. de Lassus o T.L. de Victoria. Al segle XVII destacaren els de F. Cavalli, G.P. Colonna o G.B. Basanni, i al principi del segle XVIII els d’A. Lotti, A. Scarlatti, M.A. Charpentier, H.I.F. Biber, J.K. Kerll, N. Jommelli o J.A. Hasse. Al final del segle XVIII, el rèquiem de W.A. Mozart donà una nova significació al gènere. Sota el prestigi i la llegenda creada al voltant d’aquest rèquiem inacabat, diversos compositors del XIX (L. Cherubini, H. Berlioz, G. Verdi, A. Dvorák, G. Fauré, etc.) se sentiren estimulats a crear, amb els seus rèquiems, obres d’una especial significació personal, d’acord amb la naturalesa del tema. En l’àmbit germànic, les celebracions fúnebres han estat acompanyades sovint de música sobre textos lliurement triats (H. Schütz: Musikalische Exequien, ’Exèquies musicals'; J.S. Bach: Actus tragicus), tradició que arriba fins a Ein Deutsches Requiem ('Un rèquiem alemany') de J. Brahms, que no utilitza el text llatí. Al segle XX destacaren el Rèquiem de M. Duruflé, o el War Requiem de B. Britten. Una de les obres mestres en la segona meitat del segle és el Rèquiem de G. Ligeti. En temps més recents cal citar el Rèquiem polonès, de K. Penderecki.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Radigales i Babí, Jaume: Música per a la mort: els rèquiems de Victoria, Mozart, Verdi, Brahms i Britten, Editorial Cruïlla, Barcelona 2000
- Brudieu, Joan
- Pedrell i Sabaté, Felip
- Anglès i Pàmies, Higini: Els Madrigals i la Missa de Difunts, Institut d’Estudis Catalans, Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1921, 1981