Com tots els de la seva família, es podia tocar amb plectre de ploma o directament amb els dits. En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec. Les primeres referències a aquest instrument es troben en els textos dels trobadors occitans del segle XII. Derivat del llatí citara, el terme cítola s’anà estenent progressivament a totes les llengües llatines de la Península Ibèrica, possiblement per a designar un instrument molt popular, ja que moltes vegades es troba associat a altres instruments populars d’ús habitual entre els joglars. En les cròniques de la cort galaicoportuguesa del rei Alfons X el Savi, és esmentat com l’acompanyament habitual de la veu dels poemes cantats. Alguns investigadors (J.M. Lamaña) l’associaren amb un instrument amb fons pla i forma de pera, semblant al llaüt, que apareix en la iconografia de l’època i que actualment s’associa més aviat a la guiterna o guiterra. D’altres autors (L. Wright) consideren que es tracta d’un instrument de caixa plana amb la tapa entallada, una cintura més estreta i el fons pla, representat en moltes fonts iconogràfiques i considerat el precursor del cistre renaixentista.
f
Música