Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública. El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino, una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual. El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires. Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel Puigbò, conegut per en ’Quel de la Munda', cornamusaire de Sant Vicenç de Torelló, mort a la primeria del segle XX. És en aquesta població que s’ha restaurat i on es canta i balla aquesta dansa. El nom de divino s’aplicà igualment als textos del contrapàs curt, també de caràcter piadós, bé que no es refereixen a la Passió; aquests mateixos textos servien per al contrapàs cerdà. D’aquests dos i del contrapàs porcigola, l’únic que no té text, s’han conservat diverses versions per a cobla.
m
Música