En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec. L’instrument reposa per la part inferior a terra, mentre el claviller ho fa sobre l’espatlla esquerra de l’intèrpret, el qual amb el dit polze de la mà esquerra no trepitja la corda completament sinó que tan sols la pressiona per tal d’obtenir els harmònics naturals, similars als de la trompeta, en fregar la corda amb l’arc en aquell punt. Aquest fet ha permès als estudiosos justificar el primer mot del nom amb què es coneix aquest antic instrument (l’origen del segon terme, però, és més difícil d’esbrinar). Si bé hi ha fonts iconogràfiques que el situen ja als segles XV i XVI, fou al XVII i al XVIII que esdevingué popular.
f
Música