octotonalitat

f

Música

Sistema d’organització musical propi del segle XX basat en l’escala octotònica, de vuit graus, els quals estan col·locats de manera que s’alterna la distància de to i semitò entre ells.

Dels dos modes possibles, el més emprat és aquell en què entre el primer i el segon graus hi ha un semitò. El primer autor que feu ús de l’octotonalitat fou N. Rimskij-Korsakov, però fou el seu deixeble I. Stravinsky qui la utilitzà extensament.