Com que la música tonal ha estat sempre indissociablement temàtica, els conceptes de tematisme i atematisme no sorgiren com a termes antagònics fins al segle XX, quan la música atonal deixà d’utilitzar progressivament el tema com a base conceptual de l’obra. Els primers intents es troben ja en algunes de les obres dodecatòniques d’A. Schönberg, per exemple en les Sis petites peces per a piano, opus 19. Fou, però, A. Webern qui feu servir per primera vegada les sèries no com a base estructural del tema -tal com feu A. Schönberg seguint la tradició de la música tonal- sinó com a nou recurs conceptual, utilitzant-les de manera que la necessitat creadora no estigués lligada al tema ni en depengués, tal com mostren, per exemple, les seves Variacions per a piano, opus 27, i de manera abstracta. El camí iniciat per A. Webern obrí, doncs, un camp de noves possibilitats de planificació i d’ús del material musical basat en petites cèl·lules motíviques en lloc de la tradicional melodia com a principal suport del tema.
m
Música