El terme s’utilitza sobretot en el cant pla litúrgic. Un melisma pot arribar a tenir entre vint i trenta notes. L’estil melismàtic es contraposa al sil·làbic, en el qual a cada síl·laba correspon una sola nota. Entre l’un i altre se situa l’estil neumàtic, en el qual a cada síl·laba correspon un petit nombre de notes. Els cants de la missa en els quals abunda més l’estil melismàtic són l’al·leluia, el gradual i el tractus. També són usuals en algunes formes dels responsoris de l’ofici. Generalment tan sols alguns passatges d’aquests cants utilitzen melismes molt llargs, mentre que en la resta s’utilitzen els estils sil·làbic i neumàtic.
f
Música