txistu

m
Música

Instrument de vent propi del País Basc, una de les variants de la flauta medieval de tres forats que perviuen en diversos llocs del continent europeu.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon amb conducte d’aire, de bisell. És fet de fusta de boix o de banús; actualment també se’n fan de materials sintètics o de metall. Té uns 43 cm de llargada i de 2 a 3 cm de diàmetre, una embocadura de bisell i un total de tres forats digitals (2 + 1). A la part inferior del tub hi ha una anella per al dit anular, que facilita la subjecció de l’instrument. El músic, anomenat txistulari, el toca amb una sola mà, habitualment l’esquerra, mentre amb l’altra toca el tamborí que du penjat al braç esquer re. El so del txistu està estretament lligat a les més diverses manifestacions de la vida festiva comunitària basca, siguin actes corporatius acompanyant les autoritats, processons o, especialment, en gran nombre de danses populars i tradicionals. Si bé l’instrumentista toca habitualment sol, també es coneixen grups de txistulariak i bandes de txistulariak, formacions compostes per un primer txistulari, un segon txistulari, un silbote i una caixa. Instruments variants del txistu, i que en ocasions l’acompanyen, són la txirula, de menor llargada, uns 32 cm, i el silbote, més greu i d’uns 65 cm de llarg.