iòdel

jodeln
m
Música

Forma de cant pròpia dels Alps, especialment del Tirol, en la qual s’alternen de manera ràpida la veu de cap (o el falset) i la veu de pit.

La melodia consisteix principalment en arpegis dels acords de tònica i dominant (amb 7a i també amb 9a). En moltes obres de compositors austríacs es poden trobar al·lusions al iòdel, per exemple en els valsos de la família Strauss. Però no sols en la música de dansa, sinó també en simfonies i en la música de cambra: el segon tema del primer moviment de la Simfonia núm. 6, ’Pastoral', de Beetho-ven (compàs 67 i següents) està escrit clarament amb l’estil d’un iòdel. Les característiques del iòdel no es troben només a les regions europees esmentades, sinó que es poden trobar també en la música de diversos pobles d’arreu del món (Eivissa, entre d’altres).