reggae

*

m

Música

Música que nasqué al final dels anys seixanta del segle XX, quan un altre estil, l'ska, una música sincopada basada en el rhythm-and-blues de Nova Orleans i la música de Jamaica, propagat a través dels sound systems (discoteques ambulants jamaicanes), començava a experimentar una certa letargia en la seva evolució.

A part de l'ska, també influí en l’aparició del reggae el moviment rastafarià de Jamaica -conjunt de creences d’arrel africana-, que predica una vida ascètica i denuncia el racisme i les injustícies del món capitalista. És una de les poques músiques no occidentals que han influït en el rock. En el reggae el baix predomina per damunt de la resta d’instruments i marca un ritme repetitiu i de caràcter hipnòtic. Els primers a practicar el gènere foren Monty Morris i sobretot Toots & The Maytals amb el seu disc Do the Reggay (1968). Però la gran estrella mundial fou Bob Marley. Entre els altres músics destacats cal esmentar Jimmy Cliff, Alpha Blondy, UB40, Burning Spear i Black Uhru. El reggae s’anà diversificant en molts subestils, com el dancehall, el raggamuffin o el dub. A més, influí en l’aparició del rap, i també en grans artistes del pop-rock com Eric Clapton o del punk com The Clash. En català, Doctor Calypso ha fet reggae a partir del 1990.