tenuto

*

m

Música

Indicació d'articulació, derivada del participi del verb italià tenere ('tenir, portar, mantenir') i sovint escrita en la forma abreujada (ten.), que prescriu que després o en meitat d’un passatge en el qual la durada de les notes ha estat escurçada cal donar a la nota o les notes afectades pel tenuto el seu valor complet.

Per exemple, en el primer moviment de la Sonata Hob XVI/23 de F.J. Haydn, les notes de la part de baix dels compassos 33-37 porten signes de staccato. La indicació tenuto del compàs 38 assenyala que, a partir d’aquell moment, cal respectar la durada íntegra de les notes de la mà esquerra. De vegades, el tenuto pot implicar un matís agògic: en la Masurca, opus 17, núm. 4, de F. Chopin la indicació ten. apareix sobre notes llargues que venen a continuació de grups de notes ràpides, la qual cosa suggereix una certa retenció del tempo, en el marc d’una interpretació rubato. En Sursum corda de F. Liszt (tercer volum dels Années de pèlerinage) l’expressió tenuto il canto (compàs 71) adverteix de la necessitat de donar la continuïtat sonora necessària a la melodia principal, malgrat que les mans del pianista han de moure’s constantment entre els diferents registres del teclat.