cadència autèntica

f

Música

Cadència tònica caracteritzada per l’encadenament entre els acords de dominant i tònica (V-I).

És la cadència més conclusiva i, per tant, la que tanca la immensa majoria d’obres tonals. Sovint, la dominant és precedida per la subdominant. El poder conclusiu de la dominant depèn, bàsicament, de l’oposició que estableix amb la subdominant. Aquesta oposició s’accentua si l’acord de tònica, que sovint precedeix el de subdominant, està en 1a inversió i presenta una 7a m, actuant així com a dominant de la subdominant (ex. 1). El caràcter conclusiu de la cadència autèntica es veu reforçat també per la presència de dissonàncies característiques: la 6a afegida en la subdominant, i la 7a m o el 6-4 cadencial, en la dominant (ex. 1).

Exemple 1

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

Es distingeixen diferents modalitats de cadència autèntica segons l’estat dels acords i la nota que sona en la veu superior. Així, la cadència autèntica és perfecta si el V i el I són en estat fonamental i la nota tònica és en la veu superior, i imperfecta si algun o els dos acords estan invertits o la nota tònica no és en la veu superior. La combinació d’ambdues modalitats permet subratllar la tònica sense incórrer en una repetició monòtona, com demostra l’exemple 2.

Exemple 2

© Fototeca.cat/ Jesús Alises