cadència frígia

f

Música

Cadència que es caracteritza per un moviment melòdic descendent de 2a m en el baix cap a la tònica o finalis, un moviment ascendent de 2a M, també cap a la tònica, en la veu superior, i un altre moviment de 2a M cap a la 5a en la veu interna (cadència).

Exemple 1 / G. De Machault: Messe de Notre Dame, Sanctus

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

En el context de la música medieval i renaixentista, la cadència frígia (ex. 1) designava la cadència tònica o conclusiva del mode frigi. Aquest mode es caracteritza per l’interval de semitò que separa el 1r grau del 2n, anomenat, per aquesta raó, sensible superior. En el context de la música tonal, la cadència frígia designa, en una tonalitat menor, la semicadència formada per l’encadenament entre l’acord de IV en 1a inversió (que també es pot entendre com un VI amb 6a afegida) i l’acord de V, enllaç que reprodueix el moviment melòdic característic de la cadència conclusiva del mode frigi, però amb la incorporació de la 3a M de l’acord, absent en l’antiga cadència (ex. 2). En el Barroc acostuma a aparèixer al final d’un moviment lent com a preparació del moviment ràpid que el segueix (J.S. Bach: Concert de Brandenburg núm. 4, BWV 1049, II Andante). En el flamenc és molt utilitzada i rep el nom de cadencia andaluza.

Exemple 2 / A. Corelli: Sonata VI, op. 1, Adagio

© Fototeca.cat/ Jesús Alises