Rep aquest nom perquè l’interval que s’estableix entre el baix i la fonamental de l’acord és una 6a. També se’l coneix com a 1a inversió. L’acord de sexta, tot i ser consonant, és menys estable que un acord en estat fonamental. Aquesta inestabilitat, que s’accentua si la distància entre el baix i la resta de l’acord supera l’8a, és deguda al fet que la nota més greu projecta amb més força els seus harmònics i tendeix, per tant, a imposar-se com a fonamental (acord). Per tal de no reforçar aquesta tendència es prohibeix la duplicació del baix. L’acord de sexta, i en general, les inversions (inversió), amplien les possibilitats melòdiques del baix.
Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
S’utilitza també l’apel·latiu sexta per a aquells casos en què la nota que hi ha en el baix no és la 3a de l’acord, ni la seva 6a no és la fonamental. Un acord de sexta i un acord en estat fonamental amb una appoggiatura superior de la 5a presenten una mateixa relació interna: des del baix, una 3a i una 6a però amb diferents significats, ja que en el primer cas la 6a serà consonant i en el segon serà dissonant. A causa d’aquesta coincidència, només es pot decidir si sol1-si3-mi3 és un acord de 6a o un acord amb una appoggiatura en funció del context, de la mateixa manera que només en funció del context es pot decidir si la paraula "porta" representa un substantiu o una forma verbal. La identitat d’un acord, doncs, no depèn solament de la seva estructura interna, sinó també del lloc que ocupa en el discurs harmònic. Així, la 6a se sentirà com una appoggiatura de la 5a si, per exemple, la nota que hi ha en el baix és un grau tonalment important (1, 4 o 5) i si el context fa esperable l’acord del qual aquesta nota és la fonamental.
Exemple 2
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Alguns casos són, malgrat el nom, acords en estat fonamental i amb una 6a que és, de fet, una nota estranya. La sexta cadencial és un acord de dominant en estat fonamental amb una appoggiatura de la 5a (ex. 2a). La sexta napolitana és un IV m en estat fonamental amb una appoggiatura de la 5a (a una 2a m superior). Hi ha manuals que l’interpreten com un II rebaixat però, fins i tot en aquest cas, prescriuen la duplicació, contrària a la regla general, de la suposada 3a (baix), la "resolució" de la suposada fonamental cap al do i l’enllaç amb el V. Acord d’efecte dramàtic es vincula als compositors d’òpera de Nàpols del segle XVIII (A. Scarlatti, Pergolesi) (ex. 2b). La sexta afegida (ajoutée) és un acord en estat fonamental més una sexta, habitual sobre el IV. Tanmateix, és un acord amb doble funció (double emploi) que pot funcionar com a IV o com a II (ex. 2c).
Exemple 3
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Finalment, l’acord de sexta augmentada, interval que es produeix entre la 5a dis (situada en el baix) i la 3a M, acostuma a ocupar la funció de V/V, i presenta tres variants: 6a aug alemanya, francesa i italiana (ex. 3). També es pot entendre com un VI amb la 6a aug afegida (com una variant de la cadència frígia). Aquest acord pot donar lloc a un canvi de funció per enharmonia, ja que presenta la mateixa estructura que un acord de sèptima de dominant.