Exemple 1 - W.A. Mozart: Sonatina vienesa núm. 1, Menuetto, compàs 42
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Aquest gir, habitual en els processos cadencials (vegeu exemple 7b de cadència), presenta la sonoritat característica de 4a aug, interval que es produeix entre la sensible i el IV grau (en do M, si-fa).
De notable expressivitat, la nota vienesa pot tenir lloc sobre la subdominant tant en estat fonamental (ex. 1) com en inversió (ex. 2). En tots dos casos aquesta appoggiatura pot estar doblada per una 6a superior que representa l’appoggiatura de 9a sobre l’8a de l’acord (ex. 3).
Exemple 2 - L. van Beethoven: Sonata op. 79, primer moviment, I Presto alla tedesca. Exemple 3 - J. Brahms: Sonata per a violí i piano núm. 1, op. 78, II Adagio
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Tot i que es tracta d’un tòpic harmonicomelòdic del Classicisme, estil molt vinculat amb la ciutat de Viena, aquest gir melòdic també estigué present en la música dels compositors romàntics (R. Schumann: Àlbum de la Joventut, opus 68, núm. 15, Frülingsgesang, compàs 2, i ex. 3). D’altra banda, la sonoritat de 4a aug pròpia de la nota vienesa es pot trobar, de manera anàloga, en el mode menor quan el II grau ocupa la posició d’appoggiatura superior de la 3a del VI grau (R. Wagner: Tristany i Isolda, preludi, compàs 17).