Felip Pedrell, en el seu Diccionario Técnico de la Música (1894), definí així "Requintar": Anticuado: subir ó bajar cinco puntos una cuerda ó tono. D’aquí podria venir el nom requint, ja que, per exemple, el petit clarinet en fa està afinat una quinta per sobre del clarinet més habitual, en si ♭. El mateix Pedrell ja cità els quatre requints més importants (però no els únics): requint en mi ♭, requint en re, requint en fa i requint en la ♭. El requint en mi ♭ (o petit clarinet en mi ♭) és el requint per antonomàsia (quartino, a Itàlia) i aparegué més tard que el petit clarinet en fa. Valentin Roeser, en el seu Essai d’instruction à l’usage de ceux qui composent pour la clarinette et le cor (1764), no el cità (en canvi, sí que mencionà el clarinet en mi natural, força rar, i els clarinets en re i en fa). H. Berlioz, entre d’altres, li encomanà una part important en la seva Symphonie fantastique (1830) i un gran nombre de compositors han escrit peces per a ell: R. Strauss, G. Mahler, I. Stravinsky, M. Ravel, A. Schönberg, etc.
El requint en re fou, sens dubte, el més important durant el Barroc (vegeu els concerts de J.M. Molter, per exemple), quan només compartí protagonisme amb el clarinet en do. Més endavant, quedà clarament superat pel petit clarinet en mi ♭. L’han usat F. Liszt, R. Wagner, R. Strauss, G. Mahler, I. Stravinsky i A. Schönberg, entre d’altres. Actualment, alguns intèrprets toquen les parts de requint en re amb un requint en mi ♭, de manera que se’n perd el so característic.
Requint
© Fototeca.cat / Idear
Instrument de banda militar, el requint en fa fou prou utilitzat durant els segles XVIII i XIX. Pedrell, al final del segle XIX, ja certificà que el requint en mi ♭ l’havia fet desaparèixer de les bandes. F. Mendelssohn, entre d’altres, n’utilitzà un parell en la seva Obertura per a instruments de vent, opus 24 (1824), i en la Trauermarsch, opus 103 (‘Marxa fúnebre’, 1836).
Finalment, el requint en la ♭ és el més agut i el que sorgí més tard (segle XIX). Fou utilitzat a les bandes militars, especialment a Hongria i Itàlia, país on fou conegut com a sestino. Actualment se’l pot escoltar en bandes de clarinets.