La utilització d’aquest terme és recent. En un principi els cants destinats al solista estaven recollits en el cantatorium, i els destinats al cor, en l'antiphonarium missae. Quan tots ells foren agrupats en un sol volum, aquest començà a ser conegut com a liber gradualis. Pren el seu nom d’un dels cants sol·lístics del propi de la missa. Amb el temps, el gradual o antiphonale missarum inclogué tots els cants del propi i, més tard, també els de l’ordinari. L’edició oficial vaticana del gradual romà data del 1908. El 1974 es publicà a Solesmes el Graduale Triplex, que completà les melodies recollides en l’edició vaticana amb dues versions neumàtiques.
adj
Música