Sobre l’estructura de temes coneguts pels músics, es realitzen solos improvisats que gaudeixen d’un bon marge de llibertat. Al final de la dècada del 1920, amb l’auge del jazz orquestral, els músics solistes de les diferents orquestres sentiren la necessitat de trobar marcs més folgats on poder desenvolupar la creació musical. Això els portà a reunir-se fora d’hores, un cop acabada la feina regular a les respectives orquestres, en locals de dimensions reduïdes, amb una mínima presència de públic. Les jam-sessions tingueren un paper fonamental en el desenvolupament de l’art improvisatori jazzístic, com també en l’aprenentatge dels músics joves. Se’n celebren de manera informal en aules de les escoles de música i altres espais privats. Alguns jazz clubs programen regularment jam-sessions obertes al públic, contractant un grup bàsic i acollint músics espontanis.
f
Música