corneta muda

f
Música

Instrument de vent consistent en una corneta recta, de tessitura aguda, feta d’una sola peça.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural sense broquet. Una cavitat en el cap de l’instrument, més profunda i cònica que l’habitual broquet desmuntable, fa que produeixi un so més apagat i suau. Té el tub acústic recte, d’uns 60 cm de llargada, i, com la resta de cornetes, sol ser de fusta. És de secció longitudinal cònica i té set forats, un per al polze i sis per als altres dits. La seva tessitura abraça aproximadament des del la2 fins al la4. Per la qualitat del so, que lligava perfectament amb la veu humana, i per les seves possibilitats virtuoses, fou molt usada durant el segle XVI i les primeres dècades del XVII, tant en la música profana com en la religiosa.