Compositors
Durant els temps de la colonització predominà la música religiosa, que constituí una eina important en l’evangelització dels indígenes. Fou una època caracteritzada per l’expansió territorial i el desenvolupament econòmic. Al final del segle XVIII es té notícia de concerts i representacions operístiques a ciutats com Quebec, Mont-real o Halifax. La vida musical no començà a prendre volada, però, fins al darrer quart del segle XIX. Fou llavors que aparegueren els primers compositors d’importància, com ara C. Lavallée o G. Couture. Ja al segle XX despuntaren C. Champagne, E. Mac Millan i H. Willan, aquest darrer, sens dubte, l’exponent més original de la música litúrgica anglicana canadenca de la vintena centúria. La generació següent, la dels nascuts durant el primer terç del segle XX, fou més nombrosa; en destaquen noms com els de G. Evans, P. Mercure, C. Pépin, A. Prévost, J. Vallerand, H. Freedman, U. Kasemets, O. Morawetz, B. Pentland, J. Weinzweig, F. Morel, G. Ridout, J. Papineau-Couture, H. Somers, R.M. Schafer, B. Mather i S. Garant. Entre els compositors que començaren a sobresortir després de la Segona Guerra Mundial cal esmentar, per exemple, J. Fodi, S. Gellman i J. Hawkins. Els anys cinquanta aparegueren els primers laboratoris de música electrònica, primer a Ottawa i Toronto i després en altres ciutats. No es pot dir que els compositors canadencs hagin creat una escola nacional, sobretot pel que fa als de la darrera generació. Cadascun d’ells ha establert el seu propi llenguatge, de manera que s’hi poden trobar estils i mètodes compositius molt variats: A. Louie, M. Bushnell, C. Butterfield, P. Hannan, O. Underhill, W. Prezament, C. Harman, etc.
Les formacions orquestrals i corals
Les formacions orquestrals canadenques han adquirit fama mundial pel seu alt nivell interpretatiu. La més antiga es creà al Quebec el 1902. Les quatre orquestres de més prestigi són l’Orquestra Simfònica de Mont-real, l’Orquestra Simfònica de Toronto, l’Orquestra Simfònica de Vancouver i l’Orquestra Simfònica de Winnipeg. A més, hi ha un gran nombre de conjunts orquestrals, tant de caràcter professional com semiprofessional. Els conjunts corals també tenen un paper destacat en la vida musical del país. Entre els cors encara actius cal anomenar el Toronto Mendelssohn Choir, que gaudeix d’una gran popularitat. Ja al segle XX, els dos cors més importants, encara en funcionament, han estat el Mont-real Bach Choir i els Festival Singers de Toronto. Pel que fa a l’àmbit de la música sacra, una formació destacada fou la dels Tudor Singers (1934-39), fundada i dirigida per H. Willan. La música de cambra ha estat i és molt cultivada al Canadà. Els primers grups daten del final del segle XVIII i eren formacions d’aficionats. No fou fins al segle XIX que aparegueren els primers conjunts professionals, com ara el Septuor Haydn, desaparegut el 1903. Ja al segle XX, el Hart House String Quartet de Toronto i el Quartet Dubois de Mont-real gaudiren d’anomenada. Dels grups més recents sobresurten Arraymusic, conjunt de Toronto format per vuit músics, i el Vancouver New Music Ensemble, tots dos dedicats a la interpretació de música contemporània.
Festivals i institucions
El Canadà acull una important quantitat d’institucions musicals de gran dinamisme. La Canadian League of Composers, fundada el 1951 per John Weinzweig, ha estat un element decisiu per a la difusió de la música contemporània canadenca. El Canadian Music Center, creat també els anys cinquanta, posseeix una gran biblioteca dedicada a la música contemporània. Aquesta institució, en col·laboració amb la Columbia Records of Canada, s’ha ocupat igualment de promoure la gravació i l’edició en disc de moltes obres de compositors canadencs contemporanis.
També hi ha una gran activitat pel que fa als festivals. El primer del qual es té notícia se celebrà a l’inici del segle XX. De llavors ençà, els festivals de música han anat creixent de manera molt significativa. El 1962 hi havia un total de 187 festivals anuals. En aquest sentit ha estat clau el paper exercit pel Canadian Council i per les Joventuts Musicals del Canadà, afiliades al moviment internacional homònim. Aquesta darrera organització s’encarrega de la publicació d’un diari musical, en llengua francesa i anglesa, i de la gestió d’una productora discogràfica. Vancouver New Music, institució fundada el 1973, es dedica a la difusió de música contemporània tant canadenca com internacional. Organitza concerts, promociona compositors joves i cada dos anys celebra el Vancouver International New Music Festival.
El Canadà també és un país important en el terreny de l’òpera, un espectacle que esdevingué molt popular al llarg del segle XIX. Des de llavors el nombre de representacions operístiques ha augmentat notablement. La Canadian Opera Company és sens dubte la companyia més important de l’estat, i un dels seus objectius és fer arribar l’òpera als indrets més remots del país. Altres companyies destacades són la Montreal Opera Guild, la Vancouver Opera Association i l’Opéra du Québec. El Conservatori de Música i d’Art Dramàtic de Mont-real és un dels centres d’ensenyament musical més importants del Canadà. També destaca el Reial Conservatori de Música de Toronto, que consta d’una facultat de musicologia i d’una escola de música i forma part de la Universitat de Toronto. Pel que fa a la música sacra, l’abadia benedictina de Saint-Benoît-du-Lac és, sens dubte, el principal centre d’ensenyament de cant gregorià del país, i també és de destacar la Schola Cantorum de Toronto. La música per a orgue té un representant de primera línia en el Royal Canadian College of Organists, fundat el 1909. Aquesta institució és responsable de l’elevat nivell de la música per a aquest instrument.