Les primeres notícies d’activitats musicals a la ciutat són del segle XVIII, concretament de la segona meitat, quan es començaren a celebrar els primers concerts i balls organitzats per William Tuckey, sacerdot a la Trinity Church i director del cor de l’església. En els programes d’aquests concerts i en els City Concerts (1793-97) sovint es tocaven obres de J. Haydn i G.F. Händel. En les últimes dècades del segle es crearen les primeres societats musicals, com la Harmonic (1773-74), la Columbian Anacreontic (1795) i la Urania (1793-98). També nasqueren els primers teatres, els de Nassau Street i John Street, on es representaren ballad operas i parts d’òperes franceses i les primeres obres de compositors americans com James Hewitt i Benjamin Carr. Al principi del segle XIX, Nova York començà a ésser considerada un important centre cultural, amb un destacat paper en el camp de les activitats musicals. A aquest resultat contribuí, entre altres factors, la notable fama que assoliren els concerts d’estiu realitzats al Castle Garden, al Niblo’s Theater i al Garden de Lower Broadway.
Cap a mitjan segle XIX, la ciutat fou la destinació principal dels músics europeus que realitzaven gires pels Estats Units. Entre ells es recorden els compositors S. Thalberg, O. Bull, A. Jaëll i A. Rubinstein o la soprano J. Lind. El segle XIX veié néixer les primeres orquestres, com la New York Musical Fund Society, que durant els anys 1820-30 realitzà nombrosos concerts a l’Euterpean Club. El 1842 nasqué la Philharmonic Society of New York, que tingué com a directors O.G. Etienne, Th. Eisfeld, Carl Bergmann, Th. Thomas i Anton Seidl, els quals es dedicaren a la promoció del repertori alemany durant tot el segle XIX. També començaren a arribar orquestres europees, sobretot alemanyes. Entre les altres formacions que es crearen en aquesta època, sovint de breu durada, destaca la New York Symphony -nascuda el 1878-, que es dedicà a la promoció de les obres dels compositors francesos. Arran de la gran difusió de la música simfònica, el 1891 s’inaugurà el Carnegie Hall per a acollir-ne els concerts, cada cop més nombrosos. El 1825 tingué lloc la primera representació d’una òpera italiana: El barber de Sevilla, de G. Rossini, al Park Theater. A partir d’aquest moment es multiplicà el nombre d’espectacles operístics. Les representacions es realitzaren també a l’Astor Place Opera House i a l’Academy of Music, local aquest darrer on es presentaren òperes d’autors americans com William Henry Fry i George Bristow. El 1883 obrí les portes la Metropolitan Opera House, dedicada a la representació de les òperes alemanyes. El 1853 Heinrich E. Steinweg fundà la fàbrica de pianos Steinway & Sons, que, després de guanyar el primer premi en l’exposició de París del 1867, assolí fama mundial i encara és una de les marques més prestigioses del sector.
Vers el final del segle XIX es desenvolupà el sector de l’ensenyament musical, amb la creació de diverses escoles. El 1878 nasqué el New York College of Music, el 1885 el National Conservatory of Music in America, i el 1886 el Metropolitan Conservatory. Aquesta darrera institució adoptà el nom de Metropolitan College of Music al cap de cinc anys, i el d’American Institute of Applied Music el 1900, i desaparegué després de quaranta anys d’activitat. Al segle XX Nova York confirmà la seva importància en el panorama musical internacional, amb un notable creixement quantitatiu i qualitatiu de les activitats musicals. L’Orquestra Filharmònica de Nova York consolidà la seva destacada posició dins el panorama musical nacional i internacional, i és l’orquestra més antiga dels Estats Units encara en activitat. Durant les primeres dècades del segle XX anà absorbint diverses orquestres de la ciutat i el 1928 es fusionà amb l’Orquestra Simfònica de Nova York i nasqué la New York Philharmonic-Symphony Orchestra. L’orquestra, dirigida fins el 1933 per Arturo Toscanini, era considerada una de les millors del món. Entre el 1958 i el 1970 l’entitat tingué el primer director nord-americà, Leonard Bernstein, i després d’ell ocuparen el càrrec músics de renom internacional com Pierre Boulez (1971-75) i Zubin Mehta (1977-91). El 1946 es fundà el Juilliard Quartet, sota els auspicis de William Schuman, president de la Juilliard School, que es dedicà a la difusió del repertori contemporani nord-americà, encara que més tard amplià la pròpia programació als compositors romàntics europeus. La Metropolitan Opera Company prosseguí la seva activitat, representant principalment òperes alemanyes i italianes, encara que a vegades ha introduït en la seva programació òperes d’autors autòctons.
El 1916 nasqué el Mannes College of Music, encara actiu, i el 1917, la Manhattan School of Music. El 1905 Frank Damrosch creà l’Institut d’Art Musical, que incloïa també una secció de dansa i una de teatre. El 1924 la Fundació Musical Juilliard, dedicada al suport de les activitats relacionades amb la música, creà un centre gratuït, la Juilliard Graduate School. El 1946 les dues institucions es fusionaren i així nasqué la Juilliard School of Music (Juilliard School). També a les universitats es crearen facultats i cursos dedicats a les diverses disciplines musicals, com la història, la composició, la pedagogia i l’etnomusicologia. Avui dia la Columbia University, la New York University i la City University of New York tenen importants departaments d’estudis musicals. El Brooklyn College inclou l’Institute for Studies in American Music, creat el 1971 pel musicòleg H. Wiley Hitchcock. També són notables el Teachers College i la High School of Music and Art. Entre les diverses biblioteques novaiorqueses destaca la secció musical de la New York Public Library, creada el 1892 i situada al Lincoln Center. Aquí es conserven partitures i importants enregistraments sonors -com els Rodgers and Hammerstein Archives of Recorded Sound, amb més de 350 000 enregistraments- i uns 500 000 títols de temàtiques musicals.
Entre els nous espais dedicats a la música destaca el Town Hall, creat el 1921 per acollir concerts, i sobretot el Lincoln Center for the Performing Arts (1966), un conjunt que inclou el New Metropolitan Opera House, l’Avery Fisher Hall -seu de la New York Philharmonic-, el New York State Theater, el Vivian Beaumont Theater, la Library for the Performing Arts i el Juilliard Theatre. El Lincoln Center també acull companyies de ballet, com la New York City Ballet i l’American Ballet Theater. Entre les moltes entitats i associacions que contribueixen a la vida cultural de la ciutat destaquen la National Orchestra Association (1929), la Newell Jenkins’s Clarion Music Society (1958), l’American Symphony Orchestra (1960), l’American Composers Orchestra, la Brooklyn Philharmonia (1955) i la Little Orchestra Society. Hi ha també nombrosos conjunts de cambra, com la Chamber Music Society del Lincoln Center, el Composer’s Quartet, el Guarnieri Quartet, el Contemporary Chamber Ensemble i l’Speculum Musicae.
Nova York ocupa també un lloc important dins la història de la música per ésser el bressol del musical, un espectacle que nasqué als teatres de Braodway al principi del segle XX i que, gràcies a les adaptacions cinematogràfiques dels més reeixits, és avui un gènere difós a tot el món. Entre els compositors de musicals destaquen G. Gershwin, C. Porter i L. Bernstein. La ciutat tingué un paper destacat així mateix en el desenvolupament del jazz, amb locals històrics -per on passaren els més importants jazzmen- com el Village Vanguard, el Café Society, el Birdland, el Half Note, el Five Spot i el Village Gate. A Nova York hi ha moltes institucions que es dediquen a l’estudi de la música afroamericana en totes les seves formes, com el rap i el hip-hop, i també dels seus intèrprets, com el Schomburg Center For Research in Black Culture, part de la New York Public Library, i el Le Roi Jones’s Black Arts Repertory Theater. Hi són molt nombrosos els festivals de música, entre els quals destaquen el New York Festival of American Music Theatre i el Festival de Jazz JVC-Nova York. Pel que fa als concursos, el més destacable és el Concurs d’Interpretació Mitropoulos de Nova York.
Bibliografia
- Chase, G.: America’s Music: from de Pilgrims to the Present, University of Illinois Press, Nova York 1987
- Pavlakis, C.: The American Music Handbook, Free Press, Nova York 1974
- Shanet, H.: Philarmonic: a History of New York’s Orchestra, Institut for Studies in American Music, Nova York 1974.