En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons. El so és generat amb la vibració dels llavis, que és recollida per un broquet metàl·lic, semblant al del trombó. Fet generalment de bronze, té un tub acústic encorbat de perforació cònica —aproximadament d’un metre de longitud—, amb una ramificació descendent i una altra que puja fins a formar el pavelló. Sol aguantar-se penjat al coll amb un cordó, com el fagot. La columna d’aire de l’interior del tub sol ser modificada amb un sistema de forats amb claus, entre nou i onze, semblant al dels instruments de vent-fusta, de les quals la més propera al pavelló és oberta. Pot portar també alguna bomba d’afinació i cargols per a immobilitzar algunes claus. N’hi ha en diverses tessitures: contralt en fa, en la♭ —totes dues amb nou claus—, i en mi♭ —la més usual—, amb un àmbit de tres octaves i una tercera (nota més greu: mi♭1). El figle baix pot estar afinat en si♭ o en do♭, i el contrabaix, en fa i en mi♭. Inventats a París l’any 1817 per Jean-Hilaire Asté, els figles estaven destinats a ser els membres més greus d’una família d’instruments de metall basats en el bugle de claus. El que tingué més èxit fou el figle baix, que s’usà en les orquestres d’òpera, les simfòniques i les bandes militars a les dècades del 1830 i el 1840, i fins i tot més tard. En decaure l’ús de les claus i ser substituïdes per les vàlvules de pistons o les rotatòries, els figles o oficleides contralts foren reemplaçats pels bugles o fiscorns, i els baixos i contrabaixos, per les tubes.
m
Música
Figle
© Fototeca.cat/ Idear
Instrument de vent-metall que consisteix en un tub cònic ample, amb claus, doblegat sobre ell mateix d’una manera semblant al fagot i que fa algunes circumval·lacions a la part de l’embocadura.