piano elèctric

m
Música

Piano elèctric

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de teclat amb l’aparença d’un piano, el so del qual és produït de forma electroacústica, després és amplificat i finalment es deixa sentir a través d’altaveus.

En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics. Concebut originalment amb la intenció d’emular el so i les característiques interpretatives del piano acústic o convencional, començà a fabricar-se alhora a Amèrica i Europa al principi de la dècada del 1930. També és anomenat piano neo-Bechstein. El so es genera quan es posen en vibració unes cordes metàl·liques en ser colpejades per uns martellets accionats des d’un teclat. En alguns instruments les cordes són substituïdes per varilles o llengüetes, també metàl·liques. En qualsevol cas, uns fonocaptors electromagnètics transformen aquestes vibracions en impulsos elèctrics que es transmeten a un amplificador, on es modifiquen, i finalment tornen a convertir-se en so per mitjà dels altaveus. Aquesta adaptació d’un instrument acústic fent-ne una versió elèctrica ocasionà canvis notables. Els vuitanta-vuit jocs de cordes dobles i triples, sotmeses a una gran tensió, que produeixen el so en els pianos acústics moderns, foren substituïts per unes cordes simples i més lleugeres, agrupades per quintes, la qual cosa permetia fer servir només divuit fonocaptors. L’amplificador feu innecessària la presència de la caixa de ressonància i permeté l’alteració del timbre dels sons filtrant-ne o amplificant-ne els harmònics. El teclat, semblant al d’un piano convencional, hagué de ser adaptat per a respondre d’una manera adequada a la menor pressió necessària per a fer sonar el nou instrument. Com el piano convencional, també fou proveït de pedals d’expressió; el pedal esquerre s’adaptà per a controlar el grau d’amplificació dels senyals elèctrics, mentre el dret mantingué la seva funció de retenir els apagadors. El resultat fou un instrument amb un aspecte semblant al d’un piano, molt més lleuger i amb un so característic, resultat de la combinació d’elements acústics i elèctrics. El terme piano electrònic (en contrast amb l’elèctric) es reserva a vegades per a un instrument en què els sons són generats per mitjans completament electrònics.